Campaments de Setmana Santa dels Llobatons
Bon dia a la vil·la del Llobató!!!!!!
Com sempre agafem les motxilles del cau amb el temps just. Mentre anàvem en el metro, anàvem pensant que xulo seria fer la llobatada amb 3 estols més com eren Gandhi, Skues i Roland.
Quan vam arribar a l’autocar que ens esperava al cau de Gandhi, ens posarem en marxa cap a St. Quirze de Besora, per passar els propers quatre dies.
El primer dia va ser esgotador. Per començar una súper pujada i quan vam arribar ens faltava muntar totes les tendes, però a la última hora de tarda els nostres Caps ens tenien un jocs preparats.
A la nit, els esperava una gran sorpresa. Quan estàvem tots en rotllana va aparèixer una dona àrab que es deia Sharazade i que la volien obligar a casar-se amb un home que la mataria al primer dia després de la primera nit. Entre tots la vam ajudar fent una gran vetlla que fa fer adormir al Sultà i se’n va anar a dormir.
El segon dia, motxilla en mà vam baixar fins el poble on ens esperava una descoberta. Els nostres caps ens fan fer de tot, com trucar a telèfon des d’un cabina o fer abraçades o descobrir coses del poble.
Quan ja vam saber tot sobre el poble vam pujar al campament i, després d’un merescut sopar. Vam pactar amb el Sultà que si l’ajudàvem contra el seu enemic Grec deixaria viure una nit més a la Sharazade.
El tercer ens van aixecar tard, perquè estàvem molt cansat. Pel matí vam fer una gimcana on vam conèixer els contes que la Sharazade explicava cada nit al Sultà. Just abans d’anar a la refrescant dutxa va arribar la nostra estimada Baloo que després de dinar ens va fer una fantàstica activitat sobre el respecte als altres.
Just després vam fer l’activitat arribada directament dels nostres amics de la selva on Akela, Baloo, Bagheera, Kaa, Rakxa i Mowgly, ens van mostrar les seves habilitats i les possibles minusvalies que podem trobar en les persones.
A la nit el Sultà i la Sharazade es van casar per voluntat pròpia i van ser feliços i van menjar anissos. (Estimats amics del Consell de Roca, sabem que vam passar més coses però aquestes coses són secretes, només podem felicitar al Joan i a la Xènia)
El darrer dia va ser tristot, ens havíem d’acomiadar del tots els nostres nous amics. Així que vam recollir tot el campament i vam baixar a poc a poc fins el lloc on ens va recollir l’autocar que ens portaria un altre cop a casa.
Bona caça i llargues llunes per tothom
Fins aviat